Pastes dolces
dimarts, 15 de juny del 2010
BRIOIX
Brioix és un pa de pasta lleugera moderadament dolça. Sovint escrit "Briox" de forma incorrecta, prové de la paraula francesa "brioche". Es coneix també com a "pa de llet", tot i que aquesta forma d'anomenar-lo és rarament utilitzada.
Recepta original i origen
El brioix és un producte de pastisseria que es ven generalment també a les fleques. Els ingredients són farina de blat refinada, ou, mantega, sucre blanc refinat, llet, rent i sal. És més esponjós i tou que el pa i l'interior és un xic més groguenc.
Juntament amb el croissant és un dels productes estel·lars de la cuina francesa. Sembla que el brioix prové d'una recepta original normanda, tot i que n'hi ha molts que no hi estan d'acord.
Hi ha una cita apòcrifa de Maria Antonieta d'Àustria, reina de França (1755 - 1793) que es menciona sovint amb tal d'il·lustrar l'insensibilitat de l'antiga aristocràcia francesa devant de les penúries que patia el poble. Quan hom li va explicar a la reina que els camperols no tenien pa, va respondre: Qu’ils mangent de la brioche.
Gastronomia
Es pot menjar sol però és ideal per acompanyar begudes com cafè, te, xocolata, llet freda, batuts o granissats. També és molt bo el brioix amb entrepà amb mantega i pernil dolç o amb una llesqueta de formatge lleuger.
Brioixeria
Apart del brioix original senzill hi han moltes varietats de brioixos o productes de brioixeria. Cal esmentar els brioixos de diverses talles preparats amb ametlles, fruits secs o farcits amb xocolata o altres ingredients. Hi han també brioxos perfumats amb flor de taronjer, comí de prat o anís.
Molts d'aquests productes es comercialitzen ja empaquetats als supermercats
i porten additius i conservants.
Informació: Viquipèdia
INGREDIENTS
Esponja:
- 1/2 litre d'aigua
- 200 grs. de llevat
- 800 grs. de farina de força
Massa:
- 1/2 litre de llet
- 560 grs. de sucre
- 220 grs. de mantega de porc
- 20 grs. de sal
- 8 ous sencers
- Essència de llimona o de flor d'azahar
- 2 kg. de farina de força aproximadament
El brioix és una massa que és pot utilitzar per a fer diferents tipus de dolços. Es poden fer ensaïmades, coques de Sant Joan, coques de massana, mones de pasqüa, coques de cirera.
Més receptes
Més receptes
CROISSANT
El croissant [1] (en francès AFI [kʁwa'sã], però en català anomenat comunament crusant, AFI [kru'zan(t)]) és una pasta feta a base de mantega (margarina o saïm de porc) i pasta de full. Hi ha una gran diversitat de mides i tipus de croissants: alguns estan farcits de xocolata, de crema, fins i tot d'embotits. En comptes de farcir-los també és molt corrent banyar-los per la superfície, decorar-los amb espurnetes de xocolata per sobre.
Els seus origens semblen remuntar-se a la ciutat de Viena, on es van crear per commemorar el final del setge de 1683 pels turcs. La paraula croissant significa creixent en francès, donada la seva forma de lluna creixent, que és el simbol de l'Islam. Actualment són tipics en els esmorzars, sobretot a França, per acompanyar la llet o el cafè.
Ingredients:
Foto: Viquipèdia
Els seus origens semblen remuntar-se a la ciutat de Viena, on es van crear per commemorar el final del setge de 1683 pels turcs. La paraula croissant significa creixent en francès, donada la seva forma de lluna creixent, que és el simbol de l'Islam. Actualment són tipics en els esmorzars, sobretot a França, per acompanyar la llet o el cafè.
Ingredients:
- 1 kg. de farina
- 100 grs. de sucre
- 20 grs. de sal
- 2 ous
- 50 grs. de llevadura
- 1/2 litre de llet
- Plecs: 1 de senzill i 1 de doble amb 400 grs. de mantega o margarina
Foto: Viquipèdia
PASTA DE FULL
La pasta de full és una massa cruixent d'origen àrab que s'elabora amb farina , un greix ( mantega , llard de porc o margarina ), aigua i sal. És cruixent i la seva textura és un dels seus grans atractius.
Per aconseguir la textura final es prepara una massa de farina, aigua i sal (garbuix) i s'estén. Sobre ella s'estén el greix que es faci servir (empastament) i es doblega sobre si mateixa diverses vegades. La repetició d'aquesta operació fa que vagin quedant fines làmines impermeabilitzades per el greix emprada. Aquestes retenen el vapor que es genera amb l'aigua de la massa durant la cocció i aquestes làmines es separen com les fulles d'un llibre.
L'ús més antic potser fos la bstela àrab (o pastissos) que ha donat a Espanya els pastissos , que tradicionalment eren sempre de pasta de full, amb farcits variats. S'empra també en plats salats, com el volován (vol-au-vent), que dóna peu a omplir de molts productes, com a postres i dolços com el milfulls.
Existeixen nombroses varietats, tant dolces com salades, moltes d'elles típiques d'una localitat en concret, com les corbates , Miguelito , pantortillas , sagristans , rosquilles o polques .
Encara que el terme pasta de full s'utilitza per referir-se a la varietat seca i cruixent, hi ha diverses masses fullades que s'utilitzen per exemple per elaborar els croissants , o les bayonesas , fins i tot les palmeres .
El full va ser creat pel pintor impressionista Claude gelée, nascut l'any 1600 a Lorena, França. A més de pintar, treballava per un mestre pastisser, que li va suggerir aplicar el seu enginy artístic innat a la cuina. Claude es va mudar a Roma, on va començar a ser conegut amb el nom "Le Lorrain" (de Lorena), pel seu poble natal.
Un dia en el seu treball va decidir inventar un pa especial per al seu pare que estava malalt i, indiferent als consells dels seus superiors, va tancar un tros de mantega dins del brioix de massa, que després seria cuinat.
El resultat va ser un èxit, encara que el famós full es perfeccionaria després que Claude suprimís el llevat i apliqués la tècnica del plegat i alternat de massa i matèria grassa, per a una millor separació de les làmines de massa durant la cocció.
Després un altre pastisser de renom, el francès Marie Antoine Carême estableix el nombre de doblecs que ha de dur per a una adequada separació de les fulles. També és el creador del vol-au-vent, un pastisset de pasta de full buidat per ser omplert a gust.
dimecres, 26 de maig del 2010
PREUS COQUES DE SANT JOAN
| GRANS | PETITES | |
|---|---|---|
| SENSE FARCIR | 13 € | 10 € |
| CABELL D'ÀNGEL | 22 € | 16 € |
| CREMA | 24 € | 18 € |
| BROSSAT | 24 € | 18 € |
| XOCOLATE | 24 € | 18 € |
| MASSAPA | 24 € | 18 € |
La Coca de Sant Joan és sens dubte, una de les coques més populars i festives de Catalunya on es menja per celebrar la Nit de Sant Joan.
Recepta
Per a la seva elaboració, necessitarem, els següents ingredients.- ½ kg de farina
- 70g de sucre
- 50g de llard
- 3 ous
- Sal (uns 10 g)
- La pell d'una llimona ratllada
- Aigua (la que admeti) o llet
- 50g de llevat de París
- Fruita confitada: taronja, meló, cireres, etc.
Tot seguit, amb el corró, lamineu-la donant-hi forma ovalada o rectangular, de coca. Estreneu-la sobre una llauna greixada fins a deixar-la del gruix d'un centímetre, aproximadament.
Col·loqueu al damunt de la fruita confitada, tallada a trossos, i deixeu-la fermentar a temperatura tèbia durant una mitja hora. Empolseu-la amb sucre i coeu-la al forn a 160º, fins que s'espongi i es dauri la superfície.
Varietats
Hi ha una gran varietat de coques de Sant Joan. Algunes, per exemple, abans de la fruita porten una capa fina de massapà rebaixat amb una mica de clara d'ou. D'altres inclouen una capa de crema pastissera o crema cremada. També poden incloure pinyons, ametlles, iogurt.
La coca tradicional en aquesta zona és la farcida de cabell d'àngel, però també en fem farcides de crema, brossat, xocolate i masspà, i per la gent que no els agrada el farcit també la poden trobar sense farcir.
dimarts, 20 d’abril del 2010
Preus del pa
PRODUCTE | PREU/KG | PREU |
Barreta de 1/2 | 1,40 € | |
| Barreta de 1/4 | 1,05 € | |
| Barra de kg | 2,50 € | |
| Pa de pagès de kg | 2,50 € | |
| Tallat de kg | 2,50 € | |
| Foradada de kg | 2,50 € | |
| Pa gallec de kg | 2,50 € | |
| Xapata | 1,70 € | |
| Llavors | 1,70 € | |
| Sègol | 1,90 € | |
| Barreta sense sal | 1,05 € | |
| Espelta | 1,70 € | |
| Pa kg. Integral | 2,50 € | |
| Motlle kg. Integral | 2,50 € | |
| Motlle ½ Integral | 1,70 € | |
| Pa ½ Integral | 1,70 € | |
| Barreta ¼ Integral | 1,15 € | |
| Pa pagès ½ kg. | 1,70 € | |
| Motlle kg. | 2,50 € | |
| Motlle ½ kg. | 1,70 € | |
| Tallat ½ kg. | 1,40 € | |
| Foradada ½ kg. | 1,40 € | |
| Xuscos i talladets | 0,80 € | |
| Baguettes | 1,05 € | |
| Mini baguette | 0,90 € |
dimarts, 13 d’abril del 2010
dimarts, 23 de març del 2010
Ingredients del pa
El pa és una porció de massa composta per farina, aigua, massa mare, llevat i sal. El pa normal està compost aproximadament per un 60% de aigua, un 20% de massa mare, un 2% de sal i entre un 2% i un 4% de llevat premsat, segons l'època de l'any, això per 1 kg. de farina.
El llevat és una planta, un fong que solament és perceptible per microscopi. Es desenvolupa efectuant la fermentació d'un microbi, que converteix el sucre en alcohol i anhídrid carbònic, el que fa que la massa s'ompli d'ampolles d'aire i estes fan que pugi la massa.
Sense el llevat no existiria el pa com avui en dia el coneixem. Tenim que anar molt en comte al treballar amb aquest producte. Es molt important la temperatura, a més temperatura menys llevat i a l'invers. No el podem sotmetre a temperatures superiors als 50º C, perquè destruiria les serves cèl·lules i el deixaria inservible.
El llevat que normalment s'utilitza és la fresca o premsada, que conté un 70% d'humitat aproximadament i que tenim que guardar-la a la nevera entre 2º i 4º C.
La sal és una substancia que està formada per clorur de sodi. Normalment és de color blanc, i s'obté per la evaporació de l'aigua del mar, però també pot trobar-se de manera mineral. Es imprescindible per donar gust al pa, al contrari seria totalment insípid. També contribueix a controlar el volum i millorar el color del pa. L'excés de sal redueix el volum del pa i retarda la seva fermentació obtenint un pa salat i amb un color fosc.
La temperatura del aigua és una factor molt important per al procés de panificació. A l'hivern tenim que posar l'aigua més calenta i a l'estiu l'aigua més freda.
La massa fresca és la que està a punt d'enfornar i que té menys de 4 hores.
La massa vella és una massa de pa de més de 8 hores. Esta es guarda normalment d'un dia per l'altre per confeccionar la massa mare.
Per elaborar la massa mare necessitarem:
El llevat és una planta, un fong que solament és perceptible per microscopi. Es desenvolupa efectuant la fermentació d'un microbi, que converteix el sucre en alcohol i anhídrid carbònic, el que fa que la massa s'ompli d'ampolles d'aire i estes fan que pugi la massa.
Sense el llevat no existiria el pa com avui en dia el coneixem. Tenim que anar molt en comte al treballar amb aquest producte. Es molt important la temperatura, a més temperatura menys llevat i a l'invers. No el podem sotmetre a temperatures superiors als 50º C, perquè destruiria les serves cèl·lules i el deixaria inservible.
El llevat que normalment s'utilitza és la fresca o premsada, que conté un 70% d'humitat aproximadament i que tenim que guardar-la a la nevera entre 2º i 4º C.
La sal és una substancia que està formada per clorur de sodi. Normalment és de color blanc, i s'obté per la evaporació de l'aigua del mar, però també pot trobar-se de manera mineral. Es imprescindible per donar gust al pa, al contrari seria totalment insípid. També contribueix a controlar el volum i millorar el color del pa. L'excés de sal redueix el volum del pa i retarda la seva fermentació obtenint un pa salat i amb un color fosc.
La temperatura del aigua és una factor molt important per al procés de panificació. A l'hivern tenim que posar l'aigua més calenta i a l'estiu l'aigua més freda.
La massa fresca és la que està a punt d'enfornar i que té menys de 4 hores.
La massa vella és una massa de pa de més de 8 hores. Esta es guarda normalment d'un dia per l'altre per confeccionar la massa mare.
Per elaborar la massa mare necessitarem:
- 1 litre d'aigua
- de 250 a 500 grams de massa vella 40 grams de sal
- 20 grams de llevat
- millorant
- 2 kg. de farina aproximadament
dimarts, 16 de març del 2010
Breu història del pa
L' home ja als principis dels temps va descobrir el poder energètic de determinats cereals. Primer sel's va menjar sols, deprés els va coure amb aigua i més tard els va convertir en farina elaborant papilles y masses compactes que les coia entre pedres calentes.
Així van anar fent el pa, fins que per una casualitat van descobrir la massa mare. La va descobrir un esclau egipci encarregat de fer el pa al qual se li va oblidar coure un troç de massa. Aquest per temor de ser castigat va incorporar aquesta massa ja fermentada a la nova massa del dia següent, i la sorprès va ser al comprovar que una vegada cuita aquella fornada el resultat va ser molt més millor, més fi, més gustos.
Sense vulguer, aquest egipci va descobrir el nou mètode de fer pa, el qual segueix utilitzant-se en l'actualitat.
Així van anar fent el pa, fins que per una casualitat van descobrir la massa mare. La va descobrir un esclau egipci encarregat de fer el pa al qual se li va oblidar coure un troç de massa. Aquest per temor de ser castigat va incorporar aquesta massa ja fermentada a la nova massa del dia següent, i la sorprès va ser al comprovar que una vegada cuita aquella fornada el resultat va ser molt més millor, més fi, més gustos.
Sense vulguer, aquest egipci va descobrir el nou mètode de fer pa, el qual segueix utilitzant-se en l'actualitat.
Mones de Pasqua
Si voleu encarregar les vostres mones, truqueu al telèfon 977 473 151. En aquest any de crisis tenim uns preus boníssims per a tots, sense baixar de qualitat. Tot seguit podeu consultar els preus a la taula següent. Doneu-vos pressa en fer el vostre encàrrec que s'ens acaben els ous!!!. També podeu trucar al número 977 443 714 del mercat de Tortosa.
| 1 OU | 2 OUS | 3 OUS | 4 OUS | 5 OUS | |
|---|---|---|---|---|---|
| SENSE FARCIR | 7 € | 9,50 € | 14 € | 16 € | 20 € |
| CABELL D' ANGEL | 9,50 € | 13 € | 17 € | 20 € | 25 € |
| CREMA | 11 € | 14 € | 19 € | 22 € | 27 € |
| MASSAPA | 11 € | 14 € | 19 € | 22 € | 27 € |
| XOCOLATE | 11 € | 14 € | 19 € | 22 € | 27 € |
| BROSSAT | 11 € | 14 € | 19 € | 22 € | 27 € |
dimarts, 9 de març del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
